REDESCOBRINT UN COMPROMÍS

Crònica d’un pelegrinatge per les terres de La Salle del 17 al 24 de juliol del 2025

Dia 1, 17 de juliol (Barcelona – Grenoble)

A les 07:00 del matí, des de l’estació ferroviària de Sants de Barcelona, el nostre autocar partia amb 18 pelegrins i un xofer, en Juanma, que aviat sentiríem com un més del grup.

A l’àrea de servei de la Selva, a l’AP7, recollíem 8 pelegrins més de l’expedició i només restaven d’incorporar-se 3 companys, que per compromisos laborals no podien fer, amb la resta, aquest primer tram de viatge. L’Òscar Magrinyà, arribà la mateixa nit del dia 17 i, en Pere Vivancos i el Germà Josep Espuny, el 18 a migdia.

Una vegada represa la ruta, en Josep Maria Frigola, la Farners Canosa i la Maite Paíno ens van animar amb la primera pregària matinal. Ho farien, també, la resta de dies en què iniciàvem trajecte en autocar. Van resultar, sempre, moments d’introspecció i reflexió que ens carregaven piles per a la resta de la jornada. En la d’avui, ens han regalat una agulla amb petxina de pelegrí i una estrelleta lasal·liana de fusta, per poder lluir en les nostres motxilles.

Respectant les pertinents aturades de descans, i descobrint esglaiats els preus a França, arribàvem a Grenoble on vàrem iniciar el recorregut pels indrets emblemàtics de la presència del Sant Fundador en aquesta població. Convent de la Visitació,  Casa carrer Sant Llorenç , Catedral de Grenoble i Església de la Plaça de Sant Andreu.

Arribàrem amb prou temps per a fer l’entrada a l’Hotel. Cal indicar que les gestions de Jordi Jover i Isabel Soler, en totes les entrades a hotels van ser diligents i àgils, estalviant-nos esperes entorpidores del viatge.

En el convent de la Visitació, en Joan Ciruela i en Santi Domínguez, ens van preparar una activitat d’arqueologia històrica. Va resultar alleujador, per la calor i el cansament que portàvem, al mateix temps que una experiència reflexiva que va començar a fer-nos sentir més en un viatge transcendent que no pas en un tour turístic.

Tot seguit, passejada que incloïa el pas pel davant del nº40 del carrer de Sant Llorenç on vàrem retratar la placa que commemora que en aquell indret hi hagué l’escola fundada per La Salle, a Grenoble. 

Amb calor i xafogor provocades, possiblement, per la proximitat al riu Isèra, arribem a visitar la Catedral Notre Dame de Grenoble i l’Església de Saint André.

Dos espais austers i que ens van semblar infrafinançats en el seu manteniment, però importants per la relació amb el Sant Fundador.

La jornada acabava, gràcies a les gestions fetes pel Josep Ma Frigola, amb una visita a l’Escola La Salle L’Aiglé-Grenoble on el seu Director, Monsier Pinard, ens va mostrar totes les instal·lacions.

Ens va respondre innombrables preguntes de funcionament, i acabà amb un pica-pica culminat amb tastets de Chartreuse que van ser ben celebrats per tothom.

Després de la matinada que havíem fet i la caminada per la població als peus dels Alps, afegint les emocions viscudes en cada indret visitat, ens havien deixat ben baldats.

Necessitàvem un bon descans! Així va cloure la primera jornada.

Passos totals: 16937        

Distància caminada: 11520m

Dia 2, 18 de juliol (Parmènia i Gran Cartoixa)

A les 08:00 l’autocar es dirigeix a Parmènia. És de justícia recollir en aquesta crònica la perícia del nostre conductor de l’autocar. En Juanma ha sabut circular per vies estretes, passant a centímetres de vehicles i límits de vorera i resolent el què seria una constant, les vies tallades per obres. El concepte Route Barré s’ha incorporat com un  element més del nostre pelegrinatge, però mai ens ha impedit anar on volíem.

Per fi érem arribats a un dels llocs on, segurament tots, més desitjàvem arribar. La bellesa aclaparava i la pau i el misticisme ens prenien el cor. Vam ser rebuts pel director de la casa,  Monsieur Perrier, qui ens va invitar a passejar per les seves instal·lacions, inclosos uns passatges subterranis no visibles per a persones que no siguin lasal·lians, i ens va explicar la història de l’indret així com les activitats a les quals ara mateix estan destinades les instal·lacions.

D’alt del petit turó estant, presidit per la creu, vàrem tenir ocasió de conèixer-nos millor.

Va ser el torn de presentar-nos i exposar les motivacions del pelegrinatge i les esperances que en ell hi dipositàvem. D’un en un, i de manera emotiva, obrírem el cors a l’arrel lasal·liana que a cadascú l’havia portat a ser-hi. L’energia del grup es va capgirar i encara més després de l’activitat, preparada per tres companys, i que faríem tot seguit.

L’Armando Pego, la Maria dels Àngels Laparte i l’Alícia Artiaga ens van dinamitzar una proposta, iniciada després de les intervencions de presentació d’intencions, i que es va cloure a la capella. Cadascú va “fabricar” un cub que indicava com som en el nostre interior (allò que som) i com ens projectem als altres (allò que fem). Una vegada recollits i col·locats en ordre, s’hi va poder llegir l’expressió “De compromís en compromís”.

Un dinar de pícnic a l’aire lliure, amb la posterior passejada per pair-lo, fins atansar-nos al mirador d’incommensurables vistes van acabar la nostra estança. En sentíem connectats a l’entorn, als companys i a nosaltres mateixos. Impressionava la carta enviada pels germans des de París reclamant-li el seu retorn i la figura de Louise Hours aconsellant-lo i tenint-ne cura.

No podíem pensar, abans d’anar-hi, com ens uniria aquesta vivència i com ens aproparia a la figura del Fundador.

De nou en ruta (esquivant més rètols de vies tallades) ens arribem al Monastère de la Grande Chartreuse, a l’altre costat de la Vall de Grenoble. A una altura de, pràcticament, 1000 metres vam aproximar-nos a aquest monestir de vida silenciosa i aïllada. Diferents rètols al llarg del camí ens recordaven que havíem de fer el passeig sense parlar i que l’aproximació a Déu comença en el silenci. També en l’austeritat i l’absència de confort. Així és com els monjos cartoixans troben la seva manera d’apropar-se al Creador.

Per llàstima (la desviació constant per causa de les vies tancades) va significar un viatge tortuós i l’hora d’arribada no va ser la prevista. L’accés al museu ens resultà impossible.

Tornàvem a Grenoble, per a poder cercar algun restaurant, on fer-hi el sopar. Hem descansat al mateix hotel que la nit anterior. L’endemà, a l’esmorzar ja havíem de baixar amb les maletes fetes.  Faríem camí a Reims, passant per Taizé.

Passos totals: 13229               

Distància caminada: 9000m

Dia 3, 19 de juliol ( Taizé – Reims )

Ben d’hora, a quarts de 7, comencem a fer via cap a Taizé. Il·lusionats, i de celebració, perquè en Josep Maria Frigola i la seva dona, la Farners Canosa, celebren avui el seu 29è aniversari de casats.

El dia s’ha aixecat plujós. El trajecte és llarg, quasi 3 hores i mitja, però no ens trobem amb cap entrebanc. Arribem a temps de fer una volta per l’entorn de punt de trobada ecumènica. Un espai pensat per a que el jovent de les diferents modalitats de catolicisme es trobin, reflexionin, preguin i promoguin una vida d’encontre, de consens, … de Pau.

A les 12.20h, participem de la pregària. Un entorn de religiositat compartida. Se senten múltiples idiomes. S’observen varietats de morfologies i vestimentes. La diversitat regna en una mixtura de sensibilitats amb el comú denominador de la voluntat d’aproximar-se a Déu. La necessitat d’escoltar-lo i sentir-se escoltat. La recerca d’un sentit vital. Comunitat, treball i meditació.

Ens dirigim a Reims i dinem en una àrea de servei. Arribem sobre les 20:00 hores.  Entrada a l’hotel Ibis i temps lliure per sopar.

El grup es retroba a la plaça de davant la Catedral per assistir a l’espectacular joc de llums sobre la seva façana (els moderns en diuen mapping). Bastida damunt una antiga basílica, amb l’Anunciació al seu pòrtic, l’acompanyen més de 2.300 estàtues i l’emblema de la ciutat, l’Àngel del Somriure. L’espectacle és majestuós i per més de 30 minuts, ens té mòbil en mà i mandíbula entreoberta.

Ha plogut al llarg del dia però Sant Pere ha volgut respectar la projecció i l’hem pogut gaudir sense cap inclemència climàtica.

Demà ens espera una jornada intensa en aquesta ciutat de la Xampanya, al departament de Marne.

Passos totals: 10529               

Distància caminada: 7160m

Dia 4, 20 de juliol ( Reims)

És diumenge i som a Reims. La nostra primera parada, a les 10.00h, és a la casa de les Germanes del Nen Jesús. Lamentablement, no ens obren. Na Isabel Soler ens havia comentat que els darrers mails de confirmació no havien estats respostos i es temia que pogués passar. Tot i així, optimistes com som, decidim seguir fent via i mirar de provar-ho en el trajecte de retorn.

El nostre recorregut ens condueix fins la Catedral de Notre Dame de Reims.  La seva impressionant imatge externa es veu superada pel seu interior. Res a veure amb la de Grenoble. Opulència, lluentor, grandiositat es copsen a qualsevol racó que mirem. Passàvem l’escàner visual a cada detall.  Seiem als primers bancs.

El mossèn, en començar l’Ofici, ens presenta a la resta de feligresos i ens demana que ens alcem per a poder ser aplaudits. Som presentats com a peregrins procedents de la Catalonge. La missa tenia la sumptuositat pròpia de l’indret on es celebrava. No podíem marxar sense passejar una estona per passadissos i cambres i fer parada davant l’imponent estàtua del Fundador.

En acabar, reprenem la marxa a peu per diferents indrets de la bonica població de Reims. En poc temps, coses d’aquest clima oceànic de la regió nord, i es munta un xàfec que ens agafa de camí a la braseria que ens han recomanat per dinar. Arribem ben molls però és cert que mengem de gust. Acabàvem una mica “agafats” de temps perquè ens esperaven a la casa museu on va néixer Sant Joan Baptiste de La Salle, actualment, Hotel de la Clôche Percé.

Som rebuts per dos Germans que divideixen el grup i ens mostren diferents espais de l’estança. En cada parada, una mostra o recurs audiovisual de suport. Se’ls veu orgullosos i satisfets de poder explicar-nos tots els detalls de la biografia del Fundador que tenen relació directa amb l’edifici i la seva incidència biogràfica. Amb l’ensurt inicial perquè la Isabel s’havia deixat les galetes de regal pels Germans al restaurant, hi va haver temps, però per anar-les a recuperar i fer l’agraïment que es mereixen abastament.

Ens dirigim a Saint Remí i provem, en passar per davant, de picar la porta de les Germanes de Nen Jesús. Sorpresa i alegria general perquè ara sí que ens responen però demanen de rebre’ns a les 18.00h. Aleshores eren les 16.30h. Aprofitem per visitar el carrer de Santa Margarita, on imaginem la segona casa de SJB i quedem absorts davant la Basílica de Saint Remí. El debat estava servit. Hi havia qui mantenia la preferència per la Catedral però el romànic meravellós de mides exagerades per ser d’aquell estil, portava a d’altres a trobar, encara millor, l’edifici que acabàvem de descobrir.

En el recorregut de tornada, passàvem per Saint Maurice, la primera escola gratuïta fundada de La Salle i Nyel el 1679.

De tornada a la casa Fundacional de les germanes del Nen Jesús, ja ens esperen amb la porta oberta. Dues monges molt grans d’edat, una d’elles impedida de cames, ens acullen amb una mostra de generositat impagable. En cada gest, en cada paraula, es percebia l’amor que sentien per l’obra de Sant Joan Baptista i la del seu amic Nicolas Roland. La visita ens tocà el cor. Tants detalls carregats de simbolisme i d’història mostrat per dues persones que són potser les darreres que ho preservaran com està. L’edifici té un dels elements físics més representatius de la biografia del nostre Sant Fundador: la porta on es produeix l’encontre amb Adrien Nyel i on aquest li proposa de crear les escoles per a nens pobres. La gènesi de tot.

En el camí cap a trobar els diferents indrets on sopar, encara passem i comentem per davant de l’escola dels Bons Enfants i del Palau Arquebisbal.

Passos totals: 18913               

Distància caminada: 12860m

Dia 5, 21 de juliol ( Liesse )

El maig del 1684, Sant Joan Baptiste de La Salle va congregar-se amb 12 principals Germans a Liesse-Notre-Damme (Notre Dame de l’Alegria) fent a peu els 40 quilòmetres que els separava de Reims. Era el lloc de culte edificat en honor de la verge negra. Aquí van prendre el compromís similar a la nostra missió educativa i la fidelitat a l’Institut. També nosaltres hem dut a terme unes activitats que ens interpel·len en el mateix sentit.

Una matinal d’agradable temperatura i un programa a seguir que ens contagiava relaxadament. Sense pressió ni corredisses, a diferència d’ahir. Abans d’entrar a la Basílica, ens compraren el pícnic per poder fer el dinar comú. Els amics de Carrefour estaven d’allò més contents perquè tots hi vàrem acabar passant.

Una vegada dins, ens asseguérem als bancs mentre el Germà Josep Espuny atorgava transcendència al moment amb una pregària que ens conduïa a la reflexió i la renovació del nostre compromís amb La Salle. Era un nou instant que ens evocava a sentir moments importants per al nostre pelegrinatge. L’esperit de Fe i l’esperit de Zel marquen els vots i compromisos que, d’una o altra manera, som convidats a mantenir i perpetuar.

Sortíem com nous i vàrem adreçar-nos a un espai que la responsable de la Basílica ens va deixar. Va ser una benedicció perquè l’estona de l’àpat va fer un xàfec impressionant. Abans de dinar però, la proposta va ser de sortir a passejar en l’entorn natural, per parelles, i explicar-nos detalls i vivències que consideréssim significatives de les nostres vides.

I després de dinar, i ja en rotllana conjunta, expressàvem el què, per cadascun de nosaltres, estava significant aquest pelegrinatge. Ambdues activitats ens van remoure emocions i van generar major unió i més sentiment de pertinença. El Fundador estava unint els pelegrins. Havíem viscut una jornada inoblidable. Tornem a Reims on disposem de temps lliure.

Passos totals: 12645               

Distància caminada: 8600m

Dia 6, 22 de juliol ( Rouen – París )

Deixem l’Hotel de Reims i marxem cap a Rouen, la capital de la Normandia. A la tarda, faríem cap a París.

En David Corrons i l’Esther Ortiz ens proposen, en motiu de la pregària matinal, una activitat que suggereix escriure en un full una experiència vital que pot ser en relació a l’experiència en àmbits d’educació en l’entorn de marginalitat o socioeducativa o bé una que tingui a veure amb l’acompanyament a persones (familiars o amics) que estaven en procés vital terminal. No ho recullen i serà demà que ho posarem en comú.

L’autocar ens deixà davant la Chapelle du Pensionat Jean Baptiste de la Salle i al costat de l’École College Licée del mateix nom. Certa sensació d’abandonament de l’església si ens fixem en la vegetació circumdant, però al capdamunt de la façana hi ha una estàtua de considerable dimensió del nostre Fundador.

Rouen té molts atractius. Camí de la Catedral hem passat per sota un dels símbols de la ciutat, el recarregat Gros Horloge, un rellotge astronòmic del segle XIV, amb un mecanisme dels més antics de França.

Quan arribàvem a la Catedral, gòtica i lleugerament asimètrica, ens va deixar absorts l’agulla més alta de tot França, 151 metres. Façana pròpia de l’estil, és a dir, sobrecarregada i font d’inspiració del pintor Claude Monet.

El carrer de Sant Gervasi (alguns es sentien com a casa) ens portà a un centre històric molt atractiu.

Ens donem mitja hora per fer un mos i retrobar-nos davant la sorprenent església de Santa Joana d’Arc. Amb una teulada amb forma de casc de vaixell normand capgirat i un interior de molt diàfan i amb entrada de llum espectacular. Envoltada de grans vitralls, generava un ambient fascinant.

Allà disposàrem de temps per redactar el paperet que ens havien proposat, al matí, l’Esther i en David.

En eixir, la passejada és agradable atesa la bona temperatura i que no plou.

Pel camí, passem pel monument de bronze que està a la Place Saint Climent. Bonica estàtua, retratada del dret i del revés, i que va estar a punt de ser fosa per convertir-la en munició en la primera guerra mundial.

Arribem a la casa comprada el 1718 que es convertia en la Casa Mare dels Germans de la Salle fins el 1771, i que va actuar com a noviciat, també com a centre escolar i el que va ser més important, lloc de traspàs del Fundador, el 7 d’abril de 1719.

Les seves restes van romandre a la Capella ( avui auditori que vam poder visitar ) per anar, posteriorment, a Bèlgica i finalment a Roma, on avui es troben.

Ha estat una jornada de profund sentiment lasal·lià atesa l’acumulació de moments importants en la vida, i mort, del Sant Fundador. L’autocar ens recull a l’hora assenyalada i ens dirigim a la ciutat de la llum, París. Arribem  a temps per un nou check-in impecable, cercar lloc per sopar, fer turisme i descansar.

Passos totals: 17099                        

Distància caminada: 11630m

Dia 7, 23 de juliol (París)

Ens alcem ben d’hora per anar a agafar el metro que ens durà prop de Notre Dame de París. Escoltarem missa a les 08:00 i farem, posteriorment el recorregut programat pels indrets lasal·lians. Portarem de guia en Pere Vivancos i ja percebem que serà una jornada que, en acabar-la, ens marcarà una bona quantitat de passes.

Lamentablement, quan som dels primers a la cua, se’ns informa que NO es farà la Santa Missa perquè hi ha el funeral de l’Arquebisbe emèrit de París, el Cardinal André Vingt-Trois. La nostra decepció és majúscula però l’organització, impecable tot el viatge, fa uns retocs en el programa. Quedem que l’entrada a la catedral, encara que sense missa, la farem a les 14.30h.

Passem per la Rue de Vaugirard i ens dirigim a Saint Sulpice, seminari on estudià Sant Joan Baptiste de La Salle. Església neoclàssica de formes contundents i grans i bellíssimes capelles amb escultures impressionants. La de l’Anunciació, on venia a pregar el Fundador, era espectacular.

En una altra de les laterals, dedicada a Sant Joan Baptiste de la Salle, hi vàrem fer pregària individual i col·lectiva. La Tània Peña, la Montserrat Sala i el germà Josep Guiteres ens tenien preparada una pregària que compartírem allà mateix. Hi cabíem tots, per tornar a sentir-nos un sol pelegrí.                                                                                            

Seguint passejada, passem per la Sorbona, la Universitat on també cursà estudis superiors.

També tenim ocasió de veure l’escola del carrer Princesa, on s’ubicà la primera escola a París i passem pel carrer dedicat a SJB La Salle. Qui més qui menys s’hi retrata sota la placa.

Era una evidència que la petjada a Sant Joan Baptista a Paris donava per una setmana, però potser cal remarcar l’existència de la Casa Provincial. Lamentablement, no hi havia cap Germà que ens pogués atendre, però sí que hi tinguérem accés.

Allí vam poder observar espais de treball i una sala en què poguérem fer la segona part de l’activitat proposada el dia anterior. Va ser una estona emotiva, que provocà més d’una llàgrima. L’obertura de cors, sinceritat i honestedat dels escrits que es van llegir (ningú no va llegir el propi) eren colpidors. En sortir, foto de grup i cap a Notre Dame, ara però, només de visita perquè a la tarda no hi fan missa.

Fem una estona breu de cua però hi entrem sense entrebancs. La seva majestuositat és aclaparadora. No hi ha un sol racó lleig o insignificant. Miris on miris, la bellesa i el simbolisme et corprenen i et fan minúscul davant l’obra de l’home, però escrita amb la mà de Déu.

En sortir de Notre Dame, tenim temps lliure fins a les 18.00h. Teníem entrades reservades per a la Sainte Chapelle.

Va significar la darrera activitat conjunta. A la sortida, ens vam congregar i després d’unes emotives paraules de na Isabel Soler ens agafarem de les mans, en rotllana per cantar de manera sentida “L’hora dels adeus”  Segur que ja som trending tòpic a les XXSS perquè un grapat de turistes no es van estar de gravar-nos.

Alguns, els més resistents, van quedar a Champ de Mars per assistir a l’encesa de llums a la Tour Eiffel que té lloc a les 22.00h. La resta es va anar repartint per fer el sopar i retirar-se cap a l’hotel.

Passos totals: 28412               

Distància caminada: 19320m

Posàvem punt i final a una experiència que mai oblidarem i que ens ha permès saber més bé la sort que tenim de pertànyer a aquesta Institució i ser continuadors de la tasca iniciada per Sant Joan Baptista de La Salle, continuada per més de 300 anys per les diferents comunitats de Germans que l’han succeït.

Ens enduem un compromís renovat. Una millor coneixença de nosaltres mateixos i una preciosa amistat pelegrina.

No podem deixar d’agrair a la Montserrat Falip el manteniment del WhatsApp; a l’Òscar Magrinyà i el Germà Josep Guiteras el reportatge fotogràfic; la tasca de traductors del Germà Raül Traoré i la Pascale Mena; i la gestió de l’aplicació informàtica a càrrec de Josep Mª Gaya, Dani Ramírez i Mercè Jou, que ens ha permès de farcir d’imatges a més de tenir sempre clares les rutes, les pregàries i els punts d’interès de cada visita. I com no, la participació de tots i cadascun dels pelegrins que hem format part d’aquest camí i la fantàstica feina que ha fet l’equip organitzador de la ruta, sense ell aquesta experiència no hagués estat possible. Moltes gràcies a tots!