En Rafael Farrés i Cantons, antic alumne de La Salle Premià allà cap a finals dels anys vint i principis dels trenta, sempre va mantenir debilitat per la pega dolça. Ell explicava que antigament a l'escola es donava un “parte” setmanal de notes i era el Germà Director qui, per incentivar l’estudi, premiava els millors amb una barreta de pega dolça que tots desitjaven amb delit. I d’aquí li va quedar l’afició que va passar als seus fills, juntament amb l’amor per l’escola. El fill d’en Rafel també va cursar els estudis a La Salle Premià, així com els seus nets; la seva filla Marta hi ha treballat tota la seva vida laboral i ara la seva neta Anna ha pres el relleu de la saga.

Les nenes de la meva promoció vam ser les primeres alumnes de la història d’aquesta escola, i això em fa sentir un gran orgull. Ara, la meva escola és també la dels meus fills, i l’orgull és doble. La meva infantesa va ser molt feliç i en bona part va ser gràcies a La Salle Premià i els amics i amigues que allà vaig fer.