La Salle al Congrés Harmonia

El passat 28 d’octubre es va celebrar a València el Congrés Harmonia, una de les activitats que ha marcat més a les direccions dels nostres centres, Congrés dedicat al benestar integral de la infància i la joventut. El congrés va constar d’un primer dia obert al públic en general, que es va fer al CaixaForum de València, i dos dies més per a les direccions i membres dels EAS, que es va fer a La Salle Paterna. Les xerrades del primer dia, les podeu recuperar al següent link: https://congresoharmonia.com/streaming/

Totes les xerrades van ser importants, però sí que voldriem destacar 3 d’elles. Dues del primer dia i una del segon. Les dues del primer dia, les podeu recuperar a l’streaming. A continuació us deixem el link en el moment que comencen:

• Salut mental i emocional – Dra. Beatriz Martínez Núñez: “Entre papeles y prisas: salud mental en las aulas en el día a día”. LINK
• Resiliència docent – Dr. Mark Dangerfield: “Docentes al límite: contención emocional y trabajo en equipo”. LINK
• Benestar i espiritualitat – Dr. Francesc Torralba (properament Link)

La primera xerrada va ser de la doctora Beatriz Martínez Núñez, psiquiatra infantil i adolescent de l’Hospital Niño Jesús de Madrid, la qual va oferir una mirada tan realista com esperançadora sobre la salut mental dels infants i adolescents. En un moment en què les dificultats emocionals dels joves són cada cop més presents, Martínez ens recorda que darrere de cada alumne hi ha una història, una motxilla plena d’emocions, pors i necessitats que sovint passen desapercebudes entre papers, protocols i presses.

La doctora va insistir que la pressa és la gran enemiga de l’escolta i que la tasca educativa només té sentit si hi ha espai per a la connexió humana. No es tracta de fer de psicòlegs, sinó de ser presències disponibles que miren, entenen i acullen: “Et veig, t’entenc i aquí estàs segur”. Un gest tan senzill com preguntar “et passa alguna cosa?” pot marcar la diferència per a un alumne que se sent invisible.

També, va convidar a mirar més enllà de la conducta: darrere de l’enfadament, l’aïllament o la distracció sovint hi ha tristesa, ansietat o por. I per poder mirar i acompanyar, primer cal cuidar-nos com a docents, reconèixer quan estem cansats i trobar espais de suport mutu. Com deia la ponent, “no podem cuidar si no ens cuidem”.

En definitiva, la doctora Martínez anima a posar la humanitat al centre de l’aula. Menys control i més comprensió, menys pressa i més pausa. Perquè allò que realment alleugereix les motxilles dels nostres alumnes no són menys llibres ni més tecnologia, sinó mirades més humanes i educadors que saben estar presents.

La segona xerrada va anar a càrrec del doctor Mark Dangerfield, director l’Institut Vidal i Barraquer, va oferir una ponència inspiradora sobre la salut emocional del professorat i la importància de cuidar la relació educativa des d’una mirada humana i col·lectiva. Dangerfield va recordar que els docents tenen dret a sentir-se desbordats, perquè la seva feina implica un impacte emocional inevitable. No és un signe de feblesa, sinó una conseqüència natural d’estar disponibles emocionalment per als alumnes.

Dangerfield va insistir que l’aprenentatge es fonamenta en la relació, i que els alumnes només poden aprendre si se senten compresos, respectats i segurs. Però per tal que aquesta relació sigui genuïna, cal que el docent també estigui acompanyat i regulat emocionalment. Per això, Dangerfield defensa que els equips docents han de tenir espais per compartir, contenir i cuidar-se mútuament: “un professor aïllat és un professor en risc”.

El projecte “Professors en ment”, que ell coordina, promou precisament aquest treball d’autoregulació i suport entre docents. No es tracta de receptes ni d’autoajuda, sinó de crear dinàmiques d’equip que permetin escoltar, comprendre i mentalitzar; mirar l’altre amb curiositat i empatia per poder respondre amb serenor i sentit. Quan un docent se sent sostingut, pot sostenir millor els seus alumnes.

Com va concloure Dangerfield, cuidar la salut emocional dels docents és cuidar la qualitat de l’educació. Les escoles no només són espais d’aprenentatge, sinó de relació i de vida. Per això, en un món que sovint ens exigeix anar massa de pressa, ell ens convida a recuperar la pausa, el treball en equip i la mirada compartida que dona sentit a la nostra tasca educativa.

La tercera xerrada va ser la del doctor Francesc Torralba, filòsof i, entre d’altres, professor de la Facultat de Filosofia La Salle. Aquesta xerrada va ser junt amb les direccions i membres dels EAS a La Salle Paterna. La base de la xerrada va ser prendre consciència de la importància de la dimensió espiritual per al menor.

La xerrada va partir de dues constatacions antropològiques. La primera és que les persones tenim 4 dimensions asimètriques. Una és la dimensió corporal, que té compte la part física del cos, la seva cura, l’esport, la salut… Aquesta dimensió és bastant treballada per la nostra societat. La segins dimensió és la psíquica o mental, també anomenada ànima. En aquesta dimensió l’important és el treball de les emocions, del treball del pensament, la seva organització… La tercera dimensió és la interpersonal i els vincles establerts amb altres. En aquesta dimensió és bàsic desenvolpar vincles de qualitat. La quarta dimensió és l’espiritual. Aquesta és la capacitat de transcendir, d’anar més enllà d’un mateix. Aquesta dimensió sovient està poc treballada, però comença a reconèixer-se professionalment en camps com la medicina de paliatius.

La segona constatació antropològica va ser que cada dimensió es desenvolupa a partir d’uns estímuls externs. Es va citar a Ortega y Gasset amb la seva frase “Yo soy yo y mi circumstancia, si no la salvo a ella no me salvo yo”.  La circumstancia és allò que t’envolta i que et va desenvolupar. Les llavors broten en terres bones, adobades. La pregunta que va sorgir és: és possible desenvolupar la dimensió espiritual en un desert espiritual?

 A partir d’aquí, es va desenvolupar la importància de la dimensió espiritual per al benestar de la persona. La dimensió espiritual es la capacitat de construir un propòsit, de dotar de sentit a les experiències i a la pròpia vida. Quan hi ha una crisis de sentit, quan s’expressa això no té cap sentit, sorgeix el buit. El sentit dona dinamisme, fa moure a les persones. Si no hi ha sentit és quan podem caure en buits existencials que ens aboquen a problemes de desànim, tristesa i depressió. L’absència de sentit provoca malestar. Tenir un sentit, un perquè em llevo, provoca benestar.

A partir d’aquí, com ajudem als nostres alumnes a fer de la seva vida una obra d’art? Com els movem i com ens movem per anar més enllà de nosaltres? Com aportem aquest dinamisme? Una manera senzilla de començar és preguntar: què és el que més t’omple? Què és el que més m’omple?

El Congrés Harmonia ha suposat un bon reafirmament del compromís de La Salle amb el benestar dels infants i joves. Sí que hi ha la constatació que cada vegada hi ha més necessitat en aquest àmbit. També, constatem de l’alt grau de compromís i dedicació de tots els equips de les escoles, campus i fundacions que donen resposta. Tanmateix, la constatació que cal treballar per tenir cura dels educadors que han de tenir cura dels infants i joves i per poder dotar-nos millor, ja sigui amb formacions i metodolgies que puguem adquirir o bé amb més dotacions de recursos per part de l’administració.